HISTÒRIA DELS COTXES ELÈCTRICS

La història dels cotxes elèctrics és més llarga del que es pensa. De fet,després dels primers experiments de Jedlik (1828) i Thomas Davenport (1835), trobem el primer vehicle elèctric en 1838, quan Robert Davidson va aconseguir moure una locomotora a 6 km/h sense usar carbó ni vapor.
Entre 1832 i 1839 Robert Anderson va inventar el primer carruatge de tracció elèctrica, amb pila d'energia no recarregable. Poc després es va patentar la línia electrificada, però això no valia per a cotxes, solament per a trens o autobusos. Les primeres bateries recarregables van aparèixer abans de 1880, aquí van començar realment.

El cotxe elèctric triomfava per la seva simplicitat, fiabilitat, suavitat de marxa, sense canvi de marxes ni manovella, no feien soroll, eren veloços, l'autonomia era raonable i el seu cost era suportable per a la burgesia i les classes altes, els primers usuaris d'automòbils. Superaven per 10 a 1 als de gasolina.

Això va canviar, però, quan Henry Ford va inventar la producció en sèrie mecanitzada i la benzina va rebaixar-se de preu fins a arribar a un preu popular.

Fins a mitjans dels 60 gairebé van desaparèixer, alguns van sobreviure en el sector industrial. Als EUA moltes empreses de tramvies elèctrics es van adquirir per General Motors, Firestone i Standard Oil, les van desmantellar i van imposar un servei d'autobusos de dubtosa qualitat per afavorir al transport privat, van crear una necessitat.

La crisi del petroli de l'any 1973 va ser el detonant de la seva posterior reaparició, forçant als fabricants de cotxes convencionals a millorar la seva eficiència mentre es buscaven alternatives al petroli, una matèria primera d'origen estranger que podia tombar l'economia occidental si començava a escassejar o s'encaria.

Cal anar-se a l'any 1990, però, per trobar el model més famós de la història. General Motors va presentar, al saló Impact de Los Angeles, el el General Motors Experimental Vehicle 1.

Algunes iniciatives legislatives d'exigir vehicles d'emissió zero van impulsar a les grans automobilístiques a investigar en aquest camp, mentre que alhora lluitaven en els tribunals. L'estat de Califòrnia, el més contaminat d'EUA, va anar el pioner amb el seu Zero Emission Mandate (1990) els efectes del qual començaven en 1998.

Aquests cotxes oferien una autonomia suficient pel 90% dels desplaçaments habituals de la població, les seves prestacions eren ja adequades i van despertar una continguda expectació. Diguem que els fabricants es van esforçar el mínim possible perquè els conegués l'opinió pública, sense amb prou feines publicitat o molt dolenta.

La indústria petrolera, però, va pressionar moltíssim per a evitar el creixement de l'ús d'aquests vehicles, donar a que hauria sigut una competència duríssima.

Aquests cotxes gairebé desapareixen… però els últims esdeveniments econòmics i la creixent mentalitat ecològica ha aconseguit evitar la pressió dels lobbys del petroli. El cotxe híbrid va aconseguir emergir i l'elèctric està en procés de fer-ho, així que en els propers anys tindrem diversos models de comercialització, i, a mesura de que vagi passant el temps, ens seran més econòmics i accessibles.

En aquest segle, el segle XXI, estarem quasi bé obligats a utilitzar-los, donat a que està previst que el petroli tingui un temps de vida de 40 anys com a màxim. Així que el futur ja és aquí!

Font: http://www.loscoches10.com/historia-de-los-coches-electricos.html
http://www.motorpasion.com/coches-hibridos-alternativos/historia-de-los-coches-electricos